Entrevista a Ane Muguruza, victima de terrorisme d'estat 23/04/19

Rescatem l'entrevista realitzada per José Ángel Sánchez a Ane Muguruza, filla de l'ex-diputat de Herri Batasuna Josu Muguruza, assassinat el 20 de novembre de 1989 per membres de la ultradreta espanyola i que a més va ser reivindicat pels GAL.

En el marc del procés de pau al País Basc, repassem temàtiques com la impunitat, la categorització com de “segones” o la inexistent reparació i reconeixement de les víctimes del terrorisme de l'estat espanyol. Escoltem un testimoniatge individual però també col·lectiu, ja que ella pertany a Egiari Zor, organització social de familiars de persones assassinades, torturades o ferides en el conflicte basc i que lluita pels drets de les víctimes del terrorisme dels estats.

Ane ens conta sobre la categorització de les víctimes que no han sigut d'ETA, sent aquestes de segona categoria, i sobre el seu cas particular en el qual l'estat no ha pagat la indemnització al·legant que pertanyen al “entorn d'ETA”, a pesar que no hi ha sentències legals que l'avalen. Afirma que és necessari un marc legal per a la reparació i que per a això l'estat ha de reconéixer la seua part d'implicació en la violència i la vulneració de drets humans respecte a la guerra bruta que va implementar en el conflicte basc. Finalment, conclou que l'estat espanyol ara com ara només ha bloquejat qualsevol iniciativa referida al procés de pau, tant per part de la societat com per part del govern basc, i afegeix que sense una perspectiva de gènere quedarà incomplet.

A més, repassem les diferents propostes i eines que des de la societat civil s'estan realitzant per a la reparació, la veritat i la memòria com a part inherent al procés de pau. La construcció d'un relat que englobe totes les versions del conflicte com a garantia de no repetició és una de les parts més importants que s'està realitzant des de fundacions com Egiari Zor, Euskal Memòria o la secretaria per a la Pau i la Convivència del govern basc. Exemple d'això és el mapa sobre el sofriment que cartografia els assassinats, ferits, torturats i segrestats al poble de Errenteria, realitzat entre víctimes de tot el conflicte basc. Un altre d'ells són les bases de dades sobre tortures i violència policial que està creant Egiari Zor.