DILLUNS DE TERTÚLIA amb Isabel (Plataforma Socialistas a la Izquierda), Tomas Pellicer (CNT València), Miguel Ángel (CGT València) i Juan Bordera (Participant 15M). Parlem de la Constitució del 78, del projecte constituent, de Hugo Chávez, de AcamPAHlabanca ...
Blog del programa de Ràdio Klara 104.4 FM València. Informació amb rigor des de les 6 del matí
Moltes gràcies per propiciar el debat.
ResponEliminaEfectivament, cal assumir que la desobediència civil comporta, com no pot ser d'altra manera, repressió: es fan actes il·legals que tenen repressions legals.
Per a mi, una vegada assumida l'existència de repressió, seria important debatre com modular i utilitzar eixa repressió:
-analitzant la manera de minimitzar els efectes negatius : estudiant bé les conseqüències legals de cada acció i dissenyant les accions tenint en compte estes conseqüències, preparant sistemes d'ajuda mútua (caixes de resistència, grups de recolzament a les persones afectades per la repressió,...)
-estudiant la manera de maximitzar els efectes positius: fer que l'exercici de la repressió es torne contra els seus practicants i reforce el discurs desobedient (utilitzant-la per promoure un debat públic sobre les legimitats en conflicte: d'una part l"imperi de la llei" -amb la legitimació que els poder qüestionats vullguen argumentar-, i d'altra banda els principis de legitimitat que sostenim les persones i col·lectius desobedients (justícia social, dret a la vivenda digna, repartiment de la riquessa, participació democràtica directa,...), principis de legitimitat que, per cert, estan inclosos en algunes lleis de nivell superior (Drets Humans, Constitució Espanyola,...).
Considere que l'interlocutor principal dels moviments desobedients no és el poder judicial (ni tampoc l'executiu), és la "societat en general" a la que s'interpel·la exposant-li un conflicte de legitimitats i a la que se li demana que prenga una posició activa.
Si utilitzem com cas històric la insubmissió al militarisme, esta interpel·lació pot tindre una resposta social positiva que, en cert moment, impregnarà a un sector del poder judicial (que utilitzarà subterfugis-interpretacions per a no aplicar la llei, farà declaracions per la reforma de la llei,...) i que, més endavant, conduirà a canvis legislatius. El més important, però, és que tot el procés fa conscient a un sector de la població del poder de la desobediència.
Crec que en el procés actual de lluita pel canvi de la llei hipotecària tenim un cas semblant: la desobediència, impedint execucions hipotecàries, ha posat un debat de legitimitats damunt la taula. De moment, ja ha provocat un "clamor popular" que ha arribat al sector judicial, al policial i a l'executiu/bancari. Ara es tractaria d'aconsseguir que el poder executiu/bancari no acconssegueixca el seu propòsit: fer canvis legals insubstancials per tractar d'evitar el debat de fons i les propostes realment transformadores que fan els col·lectius desobedients.
Salut i gràcies de nou per promoure i recollir el debat.
SantiAl